nude

Un projecte de fotografia artística sobre el cos com a rastre i misteri. Entre anonimat i llibertat, vulnerabilitat i resistència.

Ombres que respiren, el cos s’esvaeix.
Entre la llum i el vel, resta només el rastre d’una absència.

Es fonen en un sol alè, deixant que l’amor i la confiança s’entrellacin com cabells que teixeixen un mateix fil, mentre la seva presència conjunta irradia una força que és alhora delicada i resilient, una germanor que es construeix en cada gest i en cada mirada compartida.

Com la fulla que s’adapta per captar més llum i resistir el vent, el cos s’exposa, aparentment fràgil, però amb una força interior que li permet créixer, evolucionar i harmonitzar-se amb l’espai que l’envolta.