abans del nom

Aquest projecte fotogràfic neix de la necessitat de parlar del cos i de la identitat des d’un lloc àrid, simbòlic i resistent. Dues figures etèries habiten un paisatge erosionat, gairebé mineral, que sembla fora del temps. En aquest escenari àrid i primigeni, el cos esdevé rastre, presència i, alhora, misteri.

L’anonimat és aquí una declaració. Tapar el rostre és buidar la mirada dels altres. És negar la identificació, desactivar les etiquetes, els judicis, les projeccions. En aquesta despersonalització batega una força inesperada: la del cos lliure, no com a objecte, sinó com a espai viu, com a matèria que parla sense veu.

El projecte transita entre la vulnerabilitat i la resistència. L’exposició de la pell és una forma de llibertat. El vel, una invitació a reflexionar sobre la deshumanització, l’anonimat forçat, la invisibilització… però també pot ser un gest d’afirmació, de silenci escollit, de protecció.

Aquesta sèrie no ofereix un relat tancat, sinó una atmósfera. Un buit. Un eco. Habita la frontera entre el simbòlic i instintiu, entre el pas del temps i l’estètica del cos que persisteix. És un retrat sense cara. Una resistència sense nom. Un crit sense so.

2025